PEP MARTINEZ, HA FALTAT EL 21 DE JULIOL

Se’ns ha mort el Pep, i ens deixa un buit, un buit gran, no podia ser d’altra manera en un home gran.
Tota una vida lluitant, encoratjat, il·lusionat per canviat allò que podia canviar, que calia canviar, inclús la seua vida. Estimant, recordant, treballant, fent casa, fent família, fent país:

Tres portes tinc a ca' meua,
Obertes a tots els vents
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent,
la tercera per la mort,
que la tancarà el meu temps.
Maria del Mar Bonet

Podies haver viscut com tots, per sa casa i sa família, però va decidir ser del poble, amb responsabilitat, quasi fins l'últim alé:

Assumiràs la veu d'un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
...
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
...
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d'antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
...
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s'és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
V.A. Estellés

Fins aviat Pep.
Tots, abans o després, farem el mateix camí.
Tu l’has fet amb dignitat, parlant mentre et mories, rient-te, com un gran home.